A Swing, l'evolució constant i coherent, sempre fidel a un llenguatge personal inconfusible, porta, en el seu ritme contingut d'espera, una reflexió sobre el moment en què les coses comencen a estar més enllà no només de ser possibles (per al poeta ja fa molt de temps que no ho són) sinó de ser recordades, i la incomoditat amb tot all. que es va perdre per culpa de les mentides, de les pors, de l'engany que penalitzava el desig, canvia el seu registre d'indignació per fer un repàs més elegíac de tot all. que va ser a mitges, de tot all. que no va poder ser i que ara ja és inútil desitjar. Una manera de dir adéu.
