A mig camí entre la memória i la ficció, en una barreja de géneres, Pa negre gira a l'entorn de l'Andreu, un vailet de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. Ell pertany a la banda dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per roig. De resultes d'aixó, la mare s'ha hagut de posar a treballar a la fábrica i el confia a uns parents que viuen a pagés. Tot i viure lluny dels pares, en un clima de por que es palpa arreu, el temps a la masia estará farcit de sentiments i descobertes. Hi descobrirá el misteriós món dels adults, la intuïció rere les paraules dels grans, fará tentines en els viaranys del sexe. Es, també, un temps d'amistats valentes, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a l'aire lliure, de plantar barraques a les branques dels arbres, de farinetes de blat de moro, de pa amb vi i sucre... de pa negre.En temps de guerra -i de postguerra- tots els sentiments són abrandats, van a l'esséncia: o tot o res, perqué no hi ha gairebé res a perdre. L'amor, l'odi, la passió, la rancúnia, la venjanÇa, la hipocresia, la humiliació... res no s'escapa de la vida dels personatges d aquesta obra, en qué Emili Teixidor aconsegueix transportar-nos a una época de repressió i de missa obligada. L'autor recrea amb total precisió l'ambient rural de la Catalunya de postguerra amb una llengua vivíssima, rica, plena de matisos, i un ple domini de la tensió narrativa.De mica en mica, el lector assistirá a un canvi substancial en l'Andreu, que aprendrá de cada cosa que li passa i que, de perdedor passa a sentir-se guanyador, en una metáfora del país que assimila la derrota i accepta, amb passivitat, una victória que no és la seva.I s'adonará també d'una lliÇó molt important: a més estimació, més perills de tota mena. L'amor crema.
