La música ens trasllada a les altures i a les profunditats de l'emoció. Ens pot persuadir de comprar alguna cosa o recordar-nos la nostra primera cita. Ens pot treure de la depressió quan no hi ha altra cosa que ho faci. Ens pot fer ballar sense parar. Peró el poder de la música va molt molt més enllá. Efectivament, la música ocupa moltes més árees del nostre cervell que el llenguatge dels humans som una espécie musical. Compassius i absorbents, els contes d'Oliver Sacks sobre persones que s'han d'adaptar a les més diverses malalties neurológiques han canviat substancialment la manera com pensem els nostres cervells i l'experiéncia humana. A Musicofília, l'autor examina el poder de la música a través d'experiéncies individuals de pacients, músics i gent ordinária: trobem els casos d'un home a qui va tocar un llampec i que de sobte es va sentir impel"lit a convertir-se en pianista als 42 anys; el dels nens que pateixen la síndrome de Williams, que tenen un sentit hipermusical des del naixement; el de les persones amb «amúsia», per a qui una simfonia sona com un concert de pots i paelles, i el d'un home la memória del qual només abraÇa només un arc temporal de set segons, per a tot excepte per la música.
