A les terres de Ponent, concretament a Cervera, Jaume Ferran va viure la infáncia i l'adolescéncia. La primera part d'aquestes memóries, "L'espill encantat", evoca poderosament aquella época, marcada en molt bona mesura pel sotrac de la Guerra Civil. En la segona part, "La primavera encesa", l'autor rememora la seva vida d'estudiant universitari, a Barcelona, en companyia d'altres membres de la "generación del medio siglo", i també el seu trasllat a Madrid a primers dels 50 i la seva descoberta de l'estranger, especialment d'América.La tercera part, "Diari d'Atlántida", detalla la vida que Jaume Ferran ha portat durant tres decennis en dues universitats dels Estats Units, dedicat a la docéncia de la literatura espanyola, i reflecteix la dificultat -o la impossibilitat- de tornar del tot. En descriure la seva peripécia vital, l'autor posa en escena un seguit de familiars i amics -alguns d'ells personatges tan notoris com Eugeni d'Ors, Vicente Aleixandre o Ezra Pound- que adquireixen un relleu entranyable, a vegades insospitat. Aixó contribueix a augmentar l'indiscutible atractiu d'aquestes Memóries de Ponent, que van obtenir el premi Gaziel 2000.
