La dominació polÃtica de l'Estat espanyol sobre Catalunya no és fruit d'una má invisible, d'una legislació immutable o del carácter mel·liflu dels catalans. Que tres-cents anys després de l'annexió, Catalunya continuï essent una regió d'Espanya depén en bona mesura de poders fáctics i empresarials encarnats en noms i cognoms, els més rellevants dels quals encapÇalen l'elit social i económica del paÃs. Aquest patriciat --membres d'antigues nissagues o nouvinguts hábils en aprofitar conjuntures-- ha sabut relacionar-se amb el poder espanyol i no ha dubtat de col·laborar-hi, fins i tot sota régims que buscaven la nostra anihilació com a poble. La trama contra Catalunya identifica els agents contraris a la independéncia que actuen al nostre paÃs, catalans que des de posicions destacades han apostat per l'autodestrucció de la seva identitat a canvi de privilegis económics i socials. No tots els enemics de Catalunya vénen de fora.
