Després de trencar una llarga relació en un hotel d'Alacant, el Llull caurá en una espiral que l'obligará a plantejar-se el sentit de la vida que l'envolta. Peró, sobretot, a valorar les tres potes en qué s'ha sustentat la seva frágil estabilitat emocional: la Cláudia, l'activista social que s'enfronta als seus traumes amb fugides endavant; l'Eldar, el guitarrista d'origen bosniá que es guanya la vida en una funerária; i la poesia, l'arma amb qué el Llull dispara contra els seus fantasmes. Amb la sensibilitat i l'habilitat que el caracteritza, Roc Casagran, una de les veus amb més projecció de les nostres lletres, ens ofereix en aquesta espléndida novel·la un univers ple de bellesa i angoixa, d'atracció i prohibició, d'autenticitat i desconcert. Un laberint afectiu embolcallat de versos i canÇons en qué les pors i els desitjos més íntims són les brúixoles de tres ánimes de trenta-i-pocs anys que tracten de sobreviure a les crisis que minen els temps actuals.
