Kapuscinski ha estat considerat molt sovint el millor reporter del segle. Segons ell mateix, l'auténtic periodisme és l'intencional, el que aspira a produir algun canvi en el món, i aquest anhel queda reflectit en els seus escrits. A Eben, Kapuscinski s'ha submergit al continent africá, ha defugit les aturades obligades, els estereotips i els llocs comuns. Viu a les cases dels ravals més pobres, plenes d'escarabats i esclafades per la calor; es posa malalt de malária cerebral, corre perill de mort en mans d'un guerriller; té por i es desespera. Peró mai perd la mirada lúcida i penetrant del reporter i no renuncia a la fabulació del gran narrador; parli d'Amin Dada o de la tragédia de Rwanda, d'una jornada en un poble o de la ciutat de Lalibela, parágraf rere parágraf les págines d'Eben composen el vívid mosaic d'un món carregat d'inquietud. Un llibre extraordinari, guardonat amb el Premi Viareggio, que confirma una vegada més que els seus escrits, a cavall entre el reportatge, la história i la ficció, se situen «just entre Kafka i García Márquez», en paraules de Lawrence Wescher.«Kapuscinski ens mostra la gran história -de les guerres, els cops d'Estat, les revolucions- i també la história petita, la de la gent que lluita per sobreviure dia a dia a les mostruoses megalópolis plenes de camperols expulsats de les seves terres, o als pobles deixats al marge de la civilització», Sabina Morandi, Liberazione.«Entre els seus llibres, fruit d'una escriptura sempre suspesa entre periodisme i narrativa, pietas i rigor científic, destaca Eben, que aconsello vivament», Franco Marcoaldi, La Repubblica.«Kapuscinski, "l'enviat de Déu" com li diu Le Carré, és el periodista, escriptor, assagista més celebrat del món», Stella Pende, Panorama.Ryszard Kapuscinski va néixer a Polónia l'any 1932. Va estudiar a la Universitat de Varsóvia i va ser corresponsal a l'estranger fins el 1981. Entre les seves obres cal destacar El Emperador, El Sha, Eben i Un dia més de vida (Empúries, 2003). Entre els seus nombrosos guardons figura el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades, concedit el 2003.
