Temps de guerra son els records d'un metge catalá que havia acabat la carrera just el Juny del 1936, i que s'estrená en la práctica médica amb aquella circumstáncia trágica i complexa. L'autor viu el gran drama del 1936-39 en una peripécia constant, sempre jugant amb el marge que el desgavell oficial li permetia, i des de la situació contradictória personal d'un catalanista católic, que no combregava amb la radicalitat revolucionária que ni la Generalitat ni la República eren incapaces d'endreÇar. El llibre és un testimoni directe de l'ambient contradictori d'aquell conflicte, peró també del descontrol que es vivia al bándol republicá, així com de les péssimes condicions penitenciáries de la Catalunya de durant la guerra, que l'autor sofrí des de la tardor del 1938.
