Tenia el cap a punt d'escaltar! El teléfon portava quinze minuts tronant sense parar. Qui trucava tan aviat i per qué El meu pare em va treure de dubtes. -Priscilleta, tenim un nou cas entre mans. Mai abans hem fet res igual -va afegir encara amb el nas arrufat i el semblant seriós. -Assassinat El meu pare va negar. -De unes barres de pa que apareixen cada dia a la porta del senyor Vitorino. No tenia ni idea de qui era aquest senyor en qüestió, peré semblava que seria un dels casos més difícils i transcendentals de la meva vida
