Tenim davant nostre un llibre que, per mitjà duna veu perplexa i perspicaç alhora, travessa una època recent, un itinerari vital que és una barreja dinestabilitat i dinquietud, però també desperança i fins i tot de culminació, que parteix de lany 2008 el fatídic any de linici de la crisi econòmica i financera i que acaba en els nostres dies, en plena actualitat. Una veu amb la qual ens podem sentir tots, sens dubte, reflectits i identificats. Dietari. Els anys viscuts a la intempèrie és un exercici dintrospecció poètica. Dividit en tres parts, el llibre ens convida a assaborir els diversos estats anímics que experimenta lautor al llarg dun trajecte temporal contemporani, un trajecte en què els lectors ens podem retrobar amb nosaltres mateixos, perquè és un espai de temps que a tothom ha condicionat i afectat dalguna manera.
