Bodrum, Turquia, estiu del 2015. Les fotografies d’un nen de tres anys estès a la platja trasbalsen Europa. Alan Kurdi va ofegar-se en l’intent desesperat de la seva família de fugir de la guerra de Síria. Aquell infant va esdevenir un símbol gràcies a algú que era allà per disparar una fotografia (en aquest cas, la fotògrafa Nilüfer Demir). La fotografia pot ser una gran clatellada. Aquella imatge va impulsar el fotoperiodista Marc Sanyé a emprendre un periple de set anys cobrint intensament els punts més calents de les rutes migratòries d’accés a Europa. A posar rostre i nom al que acostumen a ser només xifres. Xifres i silenci. «A través de la mirada de Marc Sanyé i Xevidom, se’ns mostra la crua realitat de la migració, però també que, darrere de cada xifra i titular, hi ha éssers humans amb històries de dolor i valentia». Òscar Camps
